Santa Coloma política

13-04-2000

No en tinc cap dubte: si s’ho proposen, els diumenges al migdia també farem el vermut i les olives connectats a internet. Amb el chat, farem la comanda i a cada link, una patateta. El més desinhibit s’amorrarà a la pantalla i xarruparà el suc de les escopinyes. Una mica de música? De tant en tant, el sound blaster escamparà el refilet de la tenora i per sota de l’escriptori tots puntejarem el compàs, agafats els mouses ben enlaire (un escape, quan ens truquin del menjador perquè ja s’ha tirat l’aigua a l’arròs...)

Potser llavors les places ja no seran tan importants. Llàstima. En les societats mediterrànies, l’home neix a la llar, però la humanitat, l’humanisme, s’ha fet sempre a la plaça. Són tants mil·lennis de cultura de l’àgora...! Animals polítics com eren, els antics es trobaven a la plaça i discutien durant hores els afers de la polis. Polítics animals com som ara, ens pensem que tot això ja no necessita fer-se apassionadament --i sense ordres del dia-- sota un plàtan o prenent el solet del matí.

Molt bona, doncs, la iniciativa de l’Ajuntament de Santa Coloma. A la Plaça Farners (set carrers que hi conflueixen i un perímetre massa assetjat pels cotxes) cal treure-li urbs i retornar-li més  polis.  S’ha consultat els farnesencs i ahir va acabar l’exposició pública de projectes urbanístics d’una remodelació que mantindrà viva la nostra agorafília.  Sí senyor, l’acció s’ho val: ei, mestre, una d’escopinyes...!

Santa Coloma, desvetllada

He passat vint dies en un apartament de la costa, a cinquanta metres del campanar de l’església. Quina experiència religiosa! Vint nits sentint tocar els quarts, les mitges, els tres quarts i les hores, aquestes repetint-se dues vegades per si em descomptava. Vint matinades desitjant que un avió rebentés la caixa de música; o que una host de sarraïns ens envaís i hi enfilés un muetzí, que convocaria a resar només cinc vegades al dia; o que vinguessin els edils de Marbella a requalificar el solar sense massa tràmits legals (pim pam: bloc d’apartaments i Nostre Senyor a cada casa...)

Per tots els sants, pensava a tota hora amb els ulls desorbitats: com s’ho fan els veïns del meu poble que viuen a prop de l’església? Ho he demanat a alguns i em diuen que ni els senten, els tocs. D’acord, potser sí, però... i els malalts? I els ansiosos? I els nadons desvetllats?  I els clients de l’hostal que hi ha a la vora? El toc de campanes tenia una funció clara en un altre temps, però actualment, no podríem oblidar-nos-en d’onze a set del matí? Cal preservar una tradició a costa dels insomnes?

Dannnnnng, ja hi som, un quart de quatre! Senyor municipal, deixi estar la moto del jove, home, i mesuri els decibelis del batall! Senyor delegat del govern, precinti l’església i no la discoteca. Senyor mosso, estiri les orelles del capellà i no tant les del carallot beuarra que ens desperta cantant Asturias, patria querida...

Santa Coloma erudita

15-02-2000

Una caixa d’estalvis (molt estelada, ella) està negociant amb l’Ajuntament de Santa Coloma el traspàs de la seva biblioteca per un preu, diuen, irrisori.

L’Ajuntament es deixa festejar però no pensa pagar ni un euro pel saldo. Aquesta biblioteca, que té els fons sense actualitzar de fa temps, va ser la pionera de l’obra social de l’entitat i ara, ves per on, acabarà sent l’últim mohicà de la lectura pensionada. De fet, ja fa mesos que pràcticament no funciona perquè a la sala hi ha instal·lades provisionalment les oficines bancàries. Obres per a la millor atenció del client i tot això, ja saben...

Resumint: mal temps per a la lectura, a Santa Coloma... Ara, que ben mirat, segur que són mals temps per a la lectura? Un programa de televisió basat en el coneixement enciclopèdic està xuclant l’audiència televisiva com si fos un remolí. Et fan una pregunta cultural senzilla. Que la saps? Ja tens cinc mil durets. Encerta’n una altra una mica més complicada i dobles els guanys. La tercera ja et posa en òrbita a ritme d’stock option. Total: que per poc llegit que siguis te’n pots endur un quilet o dos. Ja em diran amb quin pla d’estalvis s’obtenen uns guanys tan ràpids. No té gràcia la cosa? Amb les obres socials girant-s’hi d’esquena, vet aquí que la televisió eleva la rata de biblioteca a la condició de brooker  sagaç...

Que s’ho pensi, l’Ajuntament, i que s’apunti al carro. La televisió mana. A veure si el futur serà operar amb els llibres i no amb les llibretes...

Ovidi a Santa Coloma

29-05-2008

Dissabte s’inaugurarà per fi la biblioteca Joan Vinyoli de Santa Coloma, però alguns no tenim espera. Hi entro...

Unes instal·lacions d’upa: videoteca, hemeroteca, zona infantil... Vejam aquest llibre... Home, què hi tenim, aquí, un Ovidi de la Col·lecció Bernat Metge: ”Ves, llibre, i amb les meves paraules saluda els llocs estimats...” Quan el poeta va escriure les Tristes, pensava en August, en Roma, en l’exili, però la immortalitat ja les té, aquestes coses: els llibres acaben saludant desconeguts que no solament no són emperadors sinó que ni tans sols manen, i ho fan dos mil anys més tard i en un altra llengua.

El 1923 la Caixa va obrir la seva primera biblioteca a Santa Coloma. El mateix any naixia la Col·lecció Bernat Metge, un gran projecte de  cultura i catalanitat covada ja per Prat de la Riba durant la seva etapa de govern. Eren altres temps. La Caixa no invertia en autopistes ni feia obra social a Madrid, al país que ens escanya des de fa tres-cents anys. Però tot i amb menys autogovern que ara, hi havia  una idea clara de país, basada en el prestigi de les nostres lletres, de l’art,  de l’arquitectura...

Vuitanta-cinc anys més tard, la B.M salta a internet de la mà de la Fundació Cambó i l’Ajuntament salva per sempre més la biblioteca colomenca. Encara, encara, encara la idea de país... Però són altres temps, hem fet president Montilla, un altre tipus d’home, i el llibre d’Ovidi ni tan sols tindrà l’oportunitat de saludar-lo. El nostre governant es pensa que ja fa prou aprenent (a misses dites) quatre regles de català... 

Santa Coloma dipsòmana

28-02-2002

“Quanta  aigua llençada!”, diu el nen de l’escola de Sant Salvador als bombers que estan fent el simulacre d’emergència a l’aeroport de Cassà. –“Pse, set mil litres...” li diu el de la mànega, mentre continua ruixant la pista deserta. ..

Al nen podria assaltar-lo la idea que moltes altres escoles també han assistit a la demostració, però és petit,  ha vingut a gaudir de l’espectacle i no pas a multiplicar tantes escoles per set mil...  Sigui com sigui, el nen ja ha fet créixer una mica més la  nova cultura de l’aigua que demanen els compatriotes de l’Ebre. Deu intuir que els recursos hídrics són limitats, que cal mesura, que a la llarga podríem passar set. També a la Selva.

Potser el curs que ve els mestres el portaran a visitar la gran empresa privada de jardineria que s’estén a l’entrada de la seva ciutat. I potser algú també el tranquil·litzarà amb alguna evasiva quan li doni per indagar quanta aigua es necessita per regar tants milers de testos i d’on surt aquesta. El faran beure de nou a galet? Serà millor que li ho expliquem: una quantitat d’aigua diària tan desorbitada surt dels pous i extraccions il·legals que fa l’empresa per al seu lucre, mentre l’Agència Catalana de l’Aigua xiula i mira a una altra banda. Els colomencs es van quedant queden sense reserves, alguns empresaris sense vergonya i l’Administració (que ve de “minister” –servidor--) sense la seva raó de ser.

Santa Coloma republicana

12-09-2002

Un dels carrers de Santa Coloma porta el nom de Lluís Mon, l’últim alcalde democràtic que va tenir la ciutat abans que uns sediciosos instauressin una dictadura que qui governa ara des de Castella es nega a condemnar. Era d’ERC i va ser afusellat per uns terroristes que volien una Espanya “roja antes que rota”... 

La trentena de militants que ERC té a Santa Coloma en van perpetuar la memòria històrica erigint-li un monòlit de pedra. També de pedra caldrà que sigui la resistència que militants i simpatitzants d’ERC hauran d’oposar a la campanya que els plourà al damunt. Els nous demòcrates els han clavat la mirada. Els estigmes ja fan olor de tinta a les rotatives. Els insults i mentides ja passen proves de so a les emissores. Res de nou. Això és Espanya. Això és Castella. Aquesta és la seva manera d’entendre la política. Però em pregunto què faran els altres partits catalans. Continuaran condemnant ERC tot propiciant (per un miserable electoralisme)  més carn a la fera, a aquesta fera que no té ni una paraula de repulsa per a qui afusellava alcaldes democràtics?

Per si la bilis s’estén a comarques, em plau proclamar el profund esperit de pau i solidaritat dels republicans del meu poble. Ahir tots els partits menys un se sentien en festa nacional. Avui, dia feiner nacional, tots menys uns quants hauríem de sentir-nos una mica  d’ERC.