23-06-2001
Avui la mona franquista es vesteix amb les seda de la democràcia constitucional, però en un altre temps encara era més perversa. Tot emparant-se en la religiositat del poble va amagar el seu crim sediciós a base de monòlits i creus de terme.
Un setmanari català independent ha inventariat la nombrosa arqueologia franquista que encara queda escampada per dotzenes de pobles del nostre país. Petrificat et quedes, quan t’adones que poques comarques se n’escapen.
Però hi falta una curiosa variant que tenim a la Selva. No està escrita sobre pedra sinó en un diploma emmarcat que penja a l’ermita de Farners. Es tracta d’un poema de reposició de la imatge de la Verge datat, és clar, en el mes de Maria del “Año de la Victoria”. El títol? “Entra Madre”, i fins a set vegades s’hi cita España tot cantant les fatalitats a què es van veure abocats los “hijos de la luz” durant la guerra. Saben què? Posin-se les Rayban perquè això enlluerna. “Sólo un punto luminoso / brillaba allà en lontananza / y cual rayo de esperanza /hería el pecho ansioso / Y partía aquella luz / de un corazón español....” De quin cor es tracta? Elemental, estimats: “Fue nuestro invicto Caudillo / quien rompió nuestras cadenas / y con sangre de sus venas / le secundaron tus hijos...” Dotze exvots de soldaditos españoles fan guàrdia avui davant del poema-llanterna. Fins quan?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada