04-05-2000
En l’esplèndid monument literari a la natura que són les Geòrgiques de Virgili, el poeta compara el treball dels cíclops amb el de les diminutes abelles ateneses, i ho fa demanant llicència: “Si se’m permet de comparar les coses petites amb les grans...”
I jo, que puc comparar-les? La fira floral de Santa Coloma suscita enguany molts comentaris. I és que aquell espectacle ciclopi de descàrrega de palmeres, xipresos i magnòlies monumentals a la plaça, amb rocam i salts d’aigua inclosos, ha donat pas a un quadre minimalista que proposa art, poesia i una introspecció de nosaltres mateixos. És lògic, doncs, que hi hagi algun desconcert inicial. L’aventura selvàtica d’altres anys ha evolucionat cap a una excursió delicada pels racons de l’ànima. Diguin el que diguin, trobo que és un senyal de maduració i de progrés, per bé que als amants dels Camel Trophy sempre els enardirà més el treball del colós i el pes de la tronca que la paraula del poeta sobre el pètal ingràvid. Darrere d’aquesta natura agermanada amb l’intel·lecte i no pas amb el múscul hi ha una primavera i un Sant Jordi, el georgós de tots els temps, la natura de rostre molt més humà.
Natura maxime miranda in minimis , diu l’aforisme medieval. Seria una bona divisa per a una ciutat forestal com és la Santa Coloma del s.XXI. En efecte, la natura és admirable en les coses més petites. El meu signe d’admiració, doncs, per als firaires!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada