Santa Coloma turística

21-11-2002

Jornades turístiques de les comarques gironines a Vilatenim...

En la presentació de les polítiques dels partits hi va haver de tot. La costanera Alícia Sánchez Camacho, del PP, la del país de les meravelles, va inundar la sala amb el seu típic temporal verbós, que ofega els arguments (o els amaga?) a base d’inundacions de paraules. A l’altre extrem, un pirinenc d’ERC, va parlar a poc a poc i va dir moltes més coses. Per exemple: que ja va sent hora de reivindicar la contribució dels pagesos a la configuració d’un paisatge avui explotat.. Els del PSC i CIU, des de la plana, centraven les paraules. I el d’IC-V jugava des de ses illes i el que deia semblava prou assenyat: en un país que paga taxes pels conceptes més pintorescos, es fa estrany que un euro al dia per assegurar la mare dels ous sigui tan mal vist pels empresaris.

I bé: alguna intervenció retòrica que fes forat en l’auditori? A mi em va cridar l’atenció la del president de la Diputació, que va definir els ajuntaments com els “socis callats en el negoci del turisme”. Doncs mirin, d’acord. A les corporacions locals els toca aplanar el camí en una tasca sovint ingrata però necessària: fer que la gent emprenedora i assenyada se’n surti. En tenim un bon exemple a Santa Coloma, on les possibilitats d’un turisme tranquil i de qualitat es disparen amb el termalisme lúdic. Cal fer de soci. Calladament i en benefici de tot el poble.