Si estàs llegint aquesta galeria, lector, moltes gràcies, però, corre, aparca el diari i mira si encara ets a temps de fer-te un lloc al sopar popular d’aquest vespre a Santa Coloma de Farners.
Algú va dir: “En un sopar el nombre perfecte de comensals és de dos: jo i un bon cambrer” Qui va tenir l’ocurrència? Ves a saber, però segur que no era colomenc. O, si més no, no era un colomenc a punt de començar la festa major. Des de fa anys, al sopar d’inauguració de la festa hi va tanta gentada que el nombre de dos és tan sols el de comensals que hi tenen cobert assegurat: l’alcalde, la persona més representativa del poble, i el pregoner, que, per cert, és la que ho és menys! Francament: no m’agrada el costum d’invitar un nunci mediàtic. Una cosa és ser conegut i una altra és ser popular. A Santa Coloma, conegut ho és el pregoner d’aquesta nit. Popular ho és en Pep Casas, posem per exemple, o qualsevol altre que els conciutadans estimen per freqüentació personal. Oi que a casa teva, quan esteu de festa, no et ve a dir el vers la veïna, encara que sigui actriu i reciti molt bé? Doncs el sopar de festa major és el sopar “en família” de més de mil conciutadans que desitgen regalar-se junts unes hores per fer comunitat.
Ara bé, dit això, benvingut el pregoner incògnita, un tipus simpàtic, molt bon professional i que en la vida fictícia porta nom, ves per on, de paratge solitari. Ben al contrari de com trobarà la plaça Farners aquest vespre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada