28-09-2000
Ja se sap que alguns mots són com els nous rics: per un cop de sort s’enriqueixen semànticament i aleshores el poble comença a tractar-los com si fossin senyoritus. Ja ningú els recorda el seu passat, més humil i més autèntic. “Simposi”, per exemple, volia dir en grec l’acte de beure junts, i un convivium en llatí no era res més que un àpat amb convidats...
L’Ajuntament de Santa Coloma ha convidat el poble, un any més, a un simposi de festa major a la plaça. Mil cent persones han menjat plegades, han begut plegades i moltes han ballat agarrades després del cafè. El minut de silenci en record d’un regidor assassinat ha destapat enguany encara més el sentit profund i humil del mot convivència, un terme que se l’han quedat els periodistes i els pedagogs perquè el poble, en general, ni el necessita fora de la feina. Es limita a practicar-la amb total naturalitat.
El sopar inicial de festa major dels colomencs obre la gana dels dies que segueixen i l’esperit de la vida que ha de continuar. Mil cent persones sopant juntes són (sense dir-s’ho, i vet aquí la gràcia) mil cent conjures perquè no ens destrueixin l’esperit de poble i mil cent rialles escèptiques davant les exhortacions a l’individualisme dels nous rics de sempre. Mil cent recordatoris que el mot comunitat ve de l’antic verb munire. Que vol dir “fer-nos forts tots plegats”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada