12-09-2002
Un dels carrers de Santa Coloma porta el nom de Lluís Mon, l’últim alcalde democràtic que va tenir la ciutat abans que uns sediciosos instauressin una dictadura que qui governa ara des de Castella es nega a condemnar. Era d’ERC i va ser afusellat per uns terroristes que volien una Espanya “roja antes que rota”...
La trentena de militants que ERC té a Santa Coloma en van perpetuar la memòria històrica erigint-li un monòlit de pedra. També de pedra caldrà que sigui la resistència que militants i simpatitzants d’ERC hauran d’oposar a la campanya que els plourà al damunt. Els nous demòcrates els han clavat la mirada. Els estigmes ja fan olor de tinta a les rotatives. Els insults i mentides ja passen proves de so a les emissores. Res de nou. Això és Espanya. Això és Castella. Aquesta és la seva manera d’entendre la política. Però em pregunto què faran els altres partits catalans. Continuaran condemnant ERC tot propiciant (per un miserable electoralisme) més carn a la fera, a aquesta fera que no té ni una paraula de repulsa per a qui afusellava alcaldes democràtics?
Per si la bilis s’estén a comarques, em plau proclamar el profund esperit de pau i solidaritat dels republicans del meu poble. Ahir tots els partits menys un se sentien en festa nacional. Avui, dia feiner nacional, tots menys uns quants hauríem de sentir-nos una mica d’ERC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada