12-11-2009
No podia ser de cap altre manera: entre els partits polítics de l’establishment català ja és moda qualificar de frikis gent com en Joan Carretero o la Montserrat Nebrera. A mi m’ho va dir un càrrec polític. I a vostè, quin dirigent, quin militant, quin endollat l’hi ha deixat anar aquest qualificatiu?
Tots dos personatges, des d’ideologies contràries, han mantingut un silenci elegant i digne durant la crisi de corrupcions televisades, però la fatwa ja estava llençada: són frikis! Ja ho veuen: és friqui abandonar la militància i retornar l’acta de diputat per un imperatiu ètic. També ho era aquella mania del metge de Puigcerdà de pagar-se de la seva butxaca els dinars de treball i obligar els col·laboradors a fer el mateix. Exigir una regeneració de la política, llistes obertes, limitació de mandats... friki, friki! Per contra, és molt seriós ser autoritat pública i anar cada partit al Camp Nou a gorrejar llotja i croquetes (sigui a l’hora que sigui: ni per casualitat no li coincideix mai amb una obligació institucional?) i engiponar-se uns auriculars com un forofo! També és molt seriós, segons que sembla, això de quedar en una bon restaurant per una reunió de treball i deixa, deixa, ja pago jo, total, tinc tarja de crèdit del departament oficial o del partit. Tirar de veta del mòbil oficial, pagar 17.000 euros del contribuent per un informe sobre C. Ronaldo, això, això és seriós! I col·locar germans a Paris; o doblar el sou d’una filla a la conselleria; o acumular càrrecs i més càrrecs, que no són sous i més sous però que són dietes i més dietes...Per favor, com poden sortir ara extravagants a esvalotar-nos el galliner?
Bé, la Nebrera serà a Santa Coloma demà passat per debatre democràticament sobre la independència de Catalunya. I a en Carretero, el 20-N per presentar el seu Reagrupament. Qui serà més friki? Qui ens donarà més idees per apartar-nos del bon camí i de la respectable casta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada