14-08-2003
Aquests dies anem saturats de Marbella, de la musa de Marbella i del pollastre de la musa de Marbella. Tal com la definia Miquel Riera en un excel·lent article publicat a PRESÈNCIA, és una ciutat feixista i impune, on els poderosos se salten la llei mentre les autoritats autonòmiques, estatals i europees miren cap a una altra banda.
Doncs per mi ja s’ho faran: no allargo tant, jo. Per ara, em preocupa més el meu país i el meu poble. Els personatges influents catalans no han caigut al nivell ètic i estètic d’aquelles arracades de la copla española, però això no vol dir que no hàgim d’estar vigilants. No fos cas que aquí també es cometessin irregularitats per acció o per omissió...
Parlem d’omissions? No entenc de cap manera que a Santa Coloma encara no s’hagi despenjat el Sant Cristo gros pel tema de la sorrera. Admeto que és una activitat empresarial legítima i fins i tot necessària. Però com pot ser que els promotors no repoblin i actuïn amb aquest menyspreu tan gran a la terra que els ha vist néixer? Que no em surtin amb la cantarella dels llocs de treball generats, perquè els que es deixaran de generar a la llarga si s’estronca el turisme de qualitat seran molts més. I espero que, ja que ens porten pa per a avui i fam per a demà, com a mínim ho facin complint escrupolosament la legislació d’extraccions a cel obert.
Perquè la impunitat és cosa de Marbella, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada