18-07-2002
El dia abans de la manifestació a Santa Coloma de Farners a favor del català, un almirant de l’Armada, Eliseo Alvarez, deia en un diari de difusió estatal que la Nación (la seva d’Espanya, és clar) des que neix fins que deixi de ser-ho, és una quasi-persona i, en tant que persona col·lectiva, actua com un ésser humà. Home, doncs...
Els éssers humans contreuen matrimoni. I ja se sap que la llei preveu un mecanisme civilitzat per suspendre aquest vincle si es dóna el cas que es deteriora la convivència. Passat un temps legal, si aquesta no es refà, la separació és definitiva.
Podríem entendre que l’almirant també acceptaria una separació temporal entre quasi-persones? Perquè què passa si un cònjuge li fot la mesada a l’altre i se li gasta els quartos, el deixa sense aigua, menysprea la seva llengua fins al punt de dir-li que contamina l’ambient i no el deixa sortir a l’estranger sense vigilància ni competir esportivament en nom propi? Que la víctima se sent maltractada i diu que fins aquí hem arribat, oi? S’hi posi com s’hi posi l’abusador, és l’altre que ponderarà pros i contres i acabarà decidint.
Una part del cor de Catalunya vol seguir i una altra ja no. Com es diu, la part del no? Nacionalista? Independentista? I per què no separatista? Separatista civil i civilitzada, és clar. Com l’almirant, que si escriu amb tanta serenitat no ens vindrà pas amb allò de la maté porque era mía ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada